Quan a l’home li és donat de conèixer el valor preeminent de la pregària en comparació amb tota altra mena d’activitat, tant si és en el domini de la ciència, de les arts, de la medicina, de l’activitat social o política, no és difícil de sacrificar el benestar material per fruir del goig de conversar amb Déu. És un gran privilegi poder deixar que l’Esperit s’estigui llargament amb el que no passa i que transcendeix infinitament les realitzacions més remarcables de la ciència, de la filosofia, de les arts, etc. Al començament, els esforços per assolir un tal privilegi poden semblar d’una dificultat desproporcionada; amb tot, conec molts casos en què la recerca de la llibertat de pregar la esdevingut imperativa.
La pregària dóna una experiència de llibertat espiritual que ignoren la majoria dels homes. El primer signe d’aquesta emancipació és la pèrdua de la propensió que tenim d’imposar la nostra voluntat als altres; el segon, un alliberament interior del domini dels altres damunt nostre.
L’home és creat a imatge de Déu, que és humil, i al mateix temps, és lliure. Quan, per la seva presència suau en la nostra ànima, l’Esperit Sant ens permet dominar les nostres passions, comprenem que mirar altivament els altres és contrari a l’esperit de l’amor. I si no tinc caritat, tota la resta, fins el do de profecia, de comprensió de tots els misteris o de fer miracles, de res no em serviria.
Fragment de La seva vida és la meva, de l’Arximandrita Sophroni, capítol 9.
Cuando al hombre le es dado conocer el valor preeminente de la oración en comparación con todas las demás formas de actividad, tanto si es en el dominio de la ciencia , de las artes, de la medicina , de la actividad social o política , no es difícil de sacrificar el bienestar material para disfrutar del placer de conversar con Dios . Es un gran privilegio poder dejar que el Espíritu esté durante mucho tiempo con lo que no pasa y que trasciende infinitamente las realizaciones más notables de la ciencia , de la filosofía , de las artes, etc . Al principio, los esfuerzos para alcanzar ese privilegio pueden parecer una dificultad desproporcionada; con todo , conozco muchos casos en que la búsqueda de la libertad de rezar ha llegado a ser imperativa .
La oración da una experiencia de libertad espiritual que ignoran la mayoría de los hombres. El primer signo de esta emancipación es la pérdida de la propensión que tenemos de imponer nuestra voluntad a los demás , el segundo, una liberación interior del dominio de los otros sobre nosotros.
El hombre es creado a imagen de Dios , que es humilde, y al mismo tiempo, es libre. Cuando, por su presencia suave en nuestra alma, el Espíritu Santo nos permite dominar nuestras pasiones, comprendemos que mirar con altivez a los otros es contrario al espíritu del amor. Y si no tengo caridad, todo lo demás, hasta el don de profecía, de comprensión de todos los misterios o de hacer milagros, de nada me sirve.
Fragmento de Su vida es la mía, del archimandrita Sophroni , capítulo 9 .
Oriol i Assumpta.
Laics Deic Barcelona 